Descarregar documents Codi IAM

Codi IAM a REGICOR

El Codi infart (Codi IAM) és un protocol d’actuació urgent que comprèn l’activació d’un seguit de dispositius assistencials que permeten l’atenció urgent en la fase aguda de la malaltia quan un pacient és sospitós de tenir un infart i és candidat a reperfusió immediata (desobstrucció dels vasos que estan ocasionant l’infart).

El Codi infart s’activa quan un pacient, del qual se sospita que pugui tenir una síndrome coronària aguda, entra en contacte amb el SEM, que envia una unitat de suport vital avançat preparada per transmetre telemàticament l’electrocardiograma a la central de coordinació i que, alhora, el fa arribar al metge de la unitat coronària de l’hospital on es destinarà el pacient. El SEM pot ser activat des de l’atenció primària, un altre hospital, el domicili del pacient o qualsevol lloc públic.

L’ambulància del SEM també disposa dels mitjans tècnics perquè el seu facultatiu pugui parlar amb el metge de la unitat coronària i així decidir quin tractament cal aplicar, i si és necessària la seva administració dins l’ambulància.

Si s’ha acordat prèviament, un cop arriba a l’hospital, el malalt no s’atura al servei d’urgències, sinó que ingressa directament a la unitat coronària. Allà l’espera el metge, que ja té el seu electrocardiograma, que coneix el cas i que està preparat per intervenir-hi de la manera més adequada.

A grans trets, aquest programa es basa en una sèrie de premisses:

  1. Canvi en el centre de decisió: es passa el testimoni des del cardiòleg cap al metge del SEM o metge que faci el primer contacte mèdic.
  2. Sectorització del territori que defineix de manera unívoca una destinació predeterminada per a cada pacient, dependent del lloc on s’ha produït l’infart.
  3. Obligatorietat d’acceptació del cas per part de l’hospital de referència d’infarts (n’hi ha deu a Catalunya).
  4. Obligatorietat de retornar el pacient tractat i estabilitzat al centre d’origen o a la unitat de cures intensives/intermèdies més propera al domicili del pacient, per evitar sobrecàrrega de l’hospital de referència d’infarts.
  5. Obligatorietat de declarar els casos d’activació del Codi IAM per part dels centres de referència d’infarts.
  6. Avaluació contínua: és un estímul per a la millora dels resultats i per a la detecció de les bosses d’ineficiència del sistema amb l’objectiu de prendre mesures correctores i planificar l’assistència.